Qué tipus de mestre vols ser?

Lectura VA DE MESTRES:





Després d’haver llegit aquest llibre tan interessant i tant explicatiu, crec que tots nosaltres hem sortit amb una idea de com ser “mestres” molt més actualitzada i informada de la que ja teníem. Aquest llibre no només en ha ensenyat la cara mes crua d’aquesta professió mitjançant explicacions i multitud d’exemples, sinó també la part més important d’aquesta feina i vocació: el creixement interior d’un mateix realitzant tot això.
Gràcies a la lectura del llibre, tenc una idea més clara sobre les pautes que he de seguir per a ser una gran mestra. Pot ser mai arribaré a ser-ho, pero la intenció de millorar dia a dia, sempre ha d’estar present dins un bon professor.
Començaré dient una cosa que avui en dia, poques persones tenen clar: El meu aprenentatge com a mestra, no acabarà mai; ja que aprendré de tot el que m’envolta, i de la gent del meu voltant. Jo realitzaré l’acció d’acompanyar, de “fer camí amb”, de dirigir, i de guiar en certa mesura el camí del nen o nena, posant una mirada fixa al seu futur.
He de tenir clar, que cada alumne es diferent, i per tan he de ser equitatiu i responsable amb tots ells, i especialment confiar en cadascún d’ells, encara que les capacitats siguin diferents.
La relació mestre-alumne, no es de cap manera simétrica, ja que tu ets el responsable d’ell i tens la responsabilitat de l’acció d’ensenyar; però cal dir que la gran satisfacció d’un mestre, es veure com ajudes a avançar a un boix, i tu avances amb ell.
Hi ha una sèrie de condicions bàsiques que hauré de tenir com a mestre: ilusió, optimisme, ganes, máxima dedicació, paciencia, comprensió, respecte…
Una de les coses més importants que hauré de transmetre es l’idea d’igualtat (tots tenim els mateixos drets, i hem d’acollir a tothom vingui d’on vingui, encara que respetant la seva cultura). Hauré de convertir la seva por, en desig de descoberta, i hauré de fer que es sentin segurs i estimats.
Aprendré dels meus errors, i rectificaré diariament; hauré de tenir clar que sóc responsable del seu futur, i que he d’intentar fer-ho sempre el millor posible, encara que alomillor no ho aconsegueixi. L’intencio, i el meu objectiu de millorar sempre hauran d’estar presents.
Es molt important, i cal recalcar, l’idea de “utopía” dins aquesta feina; hauré de ser molt utòpica, perquè tots els profesors ho han de ser. Creuré en el progrés, i especialmente actuaré pensant en una societat de futur, de millora, i no en la societat actual.
Intentaré fer front a tots el problemes, intentaré trobar les millors solucions, encara que no ho siguin, sempre tindré una idea optimista, però a la vegada realista del que estic fent.
Mai faltaré el respecte, ni humiliaré un nen. La meva intenció es intentar ensenyar-li el màxim amb el respecte sempre per davant. No imposaré les meves idees, simplement donaré opinions i intentaré fer-los créixer a la vegada que ells m’ajudin a créixer a jo.
El treball en equip, es molt important en aquesta professió-vocació; hem d’aprendre a treballar en equip, a tenir paciència amb els nostres companys , aprendre d’ells i intentar que ells aprenguin de nosaltres.
El diàleg es una eina que utilizaré sempre, escoltaré i respectaré les opinions dels altres; ja que crec que es una eina necessària per a realitzar el que serà meu ofici.
Dins aquest món, em cauran moltíssimes crítiques de tots els costats, i el que mai hauré de fer, es reaccionar a la defensiva o perdre els papers; sempre acceptaré les crítiques i reaccionaré positivament, amb humiltat sabent i pensant que de tot s’aprèn, i les opinions constructives sempre son bones per al nostre creixement com a mestres.
Una altra cosa que m’ha quedat molt clara es que he de creure en jo mateix, he de confiar en el meu “jo” (autoestima); tambe he de esperar i confiar en els meus companys i en la millora de l’educació, encara que me passi de utópica, el sentiment de millora sempre ha d’existir.
Aquest món, en el que ja estic totalment dins, formant-me per a intentar èsser una bona professora, està ple de decissions, de polèmiques, de discussions i dificultats, que hauré de superar, amb el cap molt bé amueblat, prenent solucions que hauré de pensar, reflexionar i consultar amb temps, i actuaré amb seguretat que allò que faig es el millor. Pot ser, no serè la millor mestra, esper que tampoc la pitjor, només intentaré fer-ho el millor posible, intentant millorar l’educació, i intentant ensenyar coses útils i importants als nens, a la vegada que jo mateixa aprendré d’ells. Intentaré acompañar-los en el seu repte de la vida d’aprendre, i que la satisfacció d’aquesta professió em pleni tant que mai deixi de sentir aquesta felicitat de tenir la sort d’un futur pròxim poder ser MESTRA.