Els canvis al camí de la vida són constants, i a mi m'ha tocat ara viure un d'ells; un dels més importants per jo...
El primer any a Educació Infantil (2009/2010) a la seu d'Eivissa serà sempre únic i inolvidable, però ara comença una altra etapa dins l'Educació Primària (2010/2011), ni més ni menys que a Palma de Mallorca...!!
Gràcies,
Alba Jiménez
viernes, 1 de octubre de 2010
miércoles, 25 de agosto de 2010
Valoració durant el primer any de L'e-portafoli d'estudis
Bé, realment crec que jo no sòc la més apropiada per fer una valoració d'aquest projecte, i no perque no em sembli una bona idea o cregui que es una bojeria (perque no ho crec i estic molt a favor d'això), sinò perque degut a les meves multitudinàries activitats no he pogut dedicar molt de temps a aquest magnífic projecte.
Cal dir, que des de es primer dia, vaig considerar aquesta eina com un instrument super útil per tots nosaltres; i, es més, em sento afortunada de haver pogut participar en aquest...
Al principi, crec que com a tots, em va costar un poc arribar a utilitzar-ho d'una manera adequada, però amb el pas temps (I AMB L'AJUDA DE LA GEMMA), i sempre comptant amb la limitació de temps que tenia cada dia, vaig anar dominant-lo i poc a poc em va semblar una eina molt més interessant del que m'havia semblat en un principi.
La vertitat es que m'hagués agradat molt haver pogut dedicar més temps, perque era un projecte que a jo personalment em va il·lusionar moltíssim.
Tot i que no he estat la persona que més a dedicat amor a aquest portafoli, crec que sempre he intentat tenir-ho al dia i he intentat millorar-lo sempre que he pogut.
L'any que ve ja no hi seré amb vosaltres perque me'n vaig a Palma, i segurament canviaré a Educació Primària. Us promet que intentaré continuar amb aquest portafoli, que intentaré adaptar-lo a s'altra carrera i sobretot, intentaré que aquesta eina em sigui útil fins l'últim dia de la meva vida universitària; i, si puc, continuaré amb això quan entri dins una vida laboral i més, i més, i més.. Aquest es un projecte de futuuurrrrr!!! Enhorabona!!!
Gràcies...
Alba Jiménez
Cal dir, que des de es primer dia, vaig considerar aquesta eina com un instrument super útil per tots nosaltres; i, es més, em sento afortunada de haver pogut participar en aquest...
Al principi, crec que com a tots, em va costar un poc arribar a utilitzar-ho d'una manera adequada, però amb el pas temps (I AMB L'AJUDA DE LA GEMMA), i sempre comptant amb la limitació de temps que tenia cada dia, vaig anar dominant-lo i poc a poc em va semblar una eina molt més interessant del que m'havia semblat en un principi.
La vertitat es que m'hagués agradat molt haver pogut dedicar més temps, perque era un projecte que a jo personalment em va il·lusionar moltíssim.
Tot i que no he estat la persona que més a dedicat amor a aquest portafoli, crec que sempre he intentat tenir-ho al dia i he intentat millorar-lo sempre que he pogut.
L'any que ve ja no hi seré amb vosaltres perque me'n vaig a Palma, i segurament canviaré a Educació Primària. Us promet que intentaré continuar amb aquest portafoli, que intentaré adaptar-lo a s'altra carrera i sobretot, intentaré que aquesta eina em sigui útil fins l'últim dia de la meva vida universitària; i, si puc, continuaré amb això quan entri dins una vida laboral i més, i més, i més.. Aquest es un projecte de futuuurrrrr!!! Enhorabona!!!
Gràcies...
Alba Jiménez
lunes, 30 de noviembre de 2009
Qué tipus de mestre vols ser?
Lectura VA DE MESTRES:
Després d’haver llegit aquest llibre tan interessant i tant explicatiu, crec que tots nosaltres hem sortit amb una idea de com ser “mestres” molt més actualitzada i informada de la que ja teníem. Aquest llibre no només en ha ensenyat la cara mes crua d’aquesta professió mitjançant explicacions i multitud d’exemples, sinó també la part més important d’aquesta feina i vocació: el creixement interior d’un mateix realitzant tot això.
Gràcies a la lectura del llibre, tenc una idea més clara sobre les pautes que he de seguir per a ser una gran mestra. Pot ser mai arribaré a ser-ho, pero la intenció de millorar dia a dia, sempre ha d’estar present dins un bon professor.
Començaré dient una cosa que avui en dia, poques persones tenen clar: El meu aprenentatge com a mestra, no acabarà mai; ja que aprendré de tot el que m’envolta, i de la gent del meu voltant. Jo realitzaré l’acció d’acompanyar, de “fer camí amb”, de dirigir, i de guiar en certa mesura el camí del nen o nena, posant una mirada fixa al seu futur.
He de tenir clar, que cada alumne es diferent, i per tan he de ser equitatiu i responsable amb tots ells, i especialment confiar en cadascún d’ells, encara que les capacitats siguin diferents.
La relació mestre-alumne, no es de cap manera simétrica, ja que tu ets el responsable d’ell i tens la responsabilitat de l’acció d’ensenyar; però cal dir que la gran satisfacció d’un mestre, es veure com ajudes a avançar a un boix, i tu avances amb ell.
Hi ha una sèrie de condicions bàsiques que hauré de tenir com a mestre: ilusió, optimisme, ganes, máxima dedicació, paciencia, comprensió, respecte…
Una de les coses més importants que hauré de transmetre es l’idea d’igualtat (tots tenim els mateixos drets, i hem d’acollir a tothom vingui d’on vingui, encara que respetant la seva cultura). Hauré de convertir la seva por, en desig de descoberta, i hauré de fer que es sentin segurs i estimats.
Aprendré dels meus errors, i rectificaré diariament; hauré de tenir clar que sóc responsable del seu futur, i que he d’intentar fer-ho sempre el millor posible, encara que alomillor no ho aconsegueixi. L’intencio, i el meu objectiu de millorar sempre hauran d’estar presents.
Es molt important, i cal recalcar, l’idea de “utopía” dins aquesta feina; hauré de ser molt utòpica, perquè tots els profesors ho han de ser. Creuré en el progrés, i especialmente actuaré pensant en una societat de futur, de millora, i no en la societat actual.
Intentaré fer front a tots el problemes, intentaré trobar les millors solucions, encara que no ho siguin, sempre tindré una idea optimista, però a la vegada realista del que estic fent.
Mai faltaré el respecte, ni humiliaré un nen. La meva intenció es intentar ensenyar-li el màxim amb el respecte sempre per davant. No imposaré les meves idees, simplement donaré opinions i intentaré fer-los créixer a la vegada que ells m’ajudin a créixer a jo.
El treball en equip, es molt important en aquesta professió-vocació; hem d’aprendre a treballar en equip, a tenir paciència amb els nostres companys , aprendre d’ells i intentar que ells aprenguin de nosaltres.
El diàleg es una eina que utilizaré sempre, escoltaré i respectaré les opinions dels altres; ja que crec que es una eina necessària per a realitzar el que serà meu ofici.
Dins aquest món, em cauran moltíssimes crítiques de tots els costats, i el que mai hauré de fer, es reaccionar a la defensiva o perdre els papers; sempre acceptaré les crítiques i reaccionaré positivament, amb humiltat sabent i pensant que de tot s’aprèn, i les opinions constructives sempre son bones per al nostre creixement com a mestres.
Una altra cosa que m’ha quedat molt clara es que he de creure en jo mateix, he de confiar en el meu “jo” (autoestima); tambe he de esperar i confiar en els meus companys i en la millora de l’educació, encara que me passi de utópica, el sentiment de millora sempre ha d’existir.
Aquest món, en el que ja estic totalment dins, formant-me per a intentar èsser una bona professora, està ple de decissions, de polèmiques, de discussions i dificultats, que hauré de superar, amb el cap molt bé amueblat, prenent solucions que hauré de pensar, reflexionar i consultar amb temps, i actuaré amb seguretat que allò que faig es el millor. Pot ser, no serè la millor mestra, esper que tampoc la pitjor, només intentaré fer-ho el millor posible, intentant millorar l’educació, i intentant ensenyar coses útils i importants als nens, a la vegada que jo mateixa aprendré d’ells. Intentaré acompañar-los en el seu repte de la vida d’aprendre, i que la satisfacció d’aquesta professió em pleni tant que mai deixi de sentir aquesta felicitat de tenir la sort d’un futur pròxim poder ser MESTRA.
Després d’haver llegit aquest llibre tan interessant i tant explicatiu, crec que tots nosaltres hem sortit amb una idea de com ser “mestres” molt més actualitzada i informada de la que ja teníem. Aquest llibre no només en ha ensenyat la cara mes crua d’aquesta professió mitjançant explicacions i multitud d’exemples, sinó també la part més important d’aquesta feina i vocació: el creixement interior d’un mateix realitzant tot això.
Gràcies a la lectura del llibre, tenc una idea més clara sobre les pautes que he de seguir per a ser una gran mestra. Pot ser mai arribaré a ser-ho, pero la intenció de millorar dia a dia, sempre ha d’estar present dins un bon professor.
Començaré dient una cosa que avui en dia, poques persones tenen clar: El meu aprenentatge com a mestra, no acabarà mai; ja que aprendré de tot el que m’envolta, i de la gent del meu voltant. Jo realitzaré l’acció d’acompanyar, de “fer camí amb”, de dirigir, i de guiar en certa mesura el camí del nen o nena, posant una mirada fixa al seu futur.
He de tenir clar, que cada alumne es diferent, i per tan he de ser equitatiu i responsable amb tots ells, i especialment confiar en cadascún d’ells, encara que les capacitats siguin diferents.
La relació mestre-alumne, no es de cap manera simétrica, ja que tu ets el responsable d’ell i tens la responsabilitat de l’acció d’ensenyar; però cal dir que la gran satisfacció d’un mestre, es veure com ajudes a avançar a un boix, i tu avances amb ell.
Hi ha una sèrie de condicions bàsiques que hauré de tenir com a mestre: ilusió, optimisme, ganes, máxima dedicació, paciencia, comprensió, respecte…
Una de les coses més importants que hauré de transmetre es l’idea d’igualtat (tots tenim els mateixos drets, i hem d’acollir a tothom vingui d’on vingui, encara que respetant la seva cultura). Hauré de convertir la seva por, en desig de descoberta, i hauré de fer que es sentin segurs i estimats.
Aprendré dels meus errors, i rectificaré diariament; hauré de tenir clar que sóc responsable del seu futur, i que he d’intentar fer-ho sempre el millor posible, encara que alomillor no ho aconsegueixi. L’intencio, i el meu objectiu de millorar sempre hauran d’estar presents.
Es molt important, i cal recalcar, l’idea de “utopía” dins aquesta feina; hauré de ser molt utòpica, perquè tots els profesors ho han de ser. Creuré en el progrés, i especialmente actuaré pensant en una societat de futur, de millora, i no en la societat actual.
Intentaré fer front a tots el problemes, intentaré trobar les millors solucions, encara que no ho siguin, sempre tindré una idea optimista, però a la vegada realista del que estic fent.
Mai faltaré el respecte, ni humiliaré un nen. La meva intenció es intentar ensenyar-li el màxim amb el respecte sempre per davant. No imposaré les meves idees, simplement donaré opinions i intentaré fer-los créixer a la vegada que ells m’ajudin a créixer a jo.
El treball en equip, es molt important en aquesta professió-vocació; hem d’aprendre a treballar en equip, a tenir paciència amb els nostres companys , aprendre d’ells i intentar que ells aprenguin de nosaltres.
El diàleg es una eina que utilizaré sempre, escoltaré i respectaré les opinions dels altres; ja que crec que es una eina necessària per a realitzar el que serà meu ofici.
Dins aquest món, em cauran moltíssimes crítiques de tots els costats, i el que mai hauré de fer, es reaccionar a la defensiva o perdre els papers; sempre acceptaré les crítiques i reaccionaré positivament, amb humiltat sabent i pensant que de tot s’aprèn, i les opinions constructives sempre son bones per al nostre creixement com a mestres.
Una altra cosa que m’ha quedat molt clara es que he de creure en jo mateix, he de confiar en el meu “jo” (autoestima); tambe he de esperar i confiar en els meus companys i en la millora de l’educació, encara que me passi de utópica, el sentiment de millora sempre ha d’existir.
Aquest món, en el que ja estic totalment dins, formant-me per a intentar èsser una bona professora, està ple de decissions, de polèmiques, de discussions i dificultats, que hauré de superar, amb el cap molt bé amueblat, prenent solucions que hauré de pensar, reflexionar i consultar amb temps, i actuaré amb seguretat que allò que faig es el millor. Pot ser, no serè la millor mestra, esper que tampoc la pitjor, només intentaré fer-ho el millor posible, intentant millorar l’educació, i intentant ensenyar coses útils i importants als nens, a la vegada que jo mateixa aprendré d’ells. Intentaré acompañar-los en el seu repte de la vida d’aprendre, i que la satisfacció d’aquesta professió em pleni tant que mai deixi de sentir aquesta felicitat de tenir la sort d’un futur pròxim poder ser MESTRA.
lunes, 26 de octubre de 2009
Presentació
Bon dia!
Em dic Alba, i tenc molta il·lusió i ganes de començar aquest projecte amb tots vosaltres!
Crec que és un projecte molt insteressant i molt pràctic per a cadascún de nosaltres. Esper que aprenguem moltíssim d'això i ho passem molt bé!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
